Cridan's ara: 96 1590841
Seleccionar página

Serra d’Or recomana ‘L’única veritat’, la gran novel·la de Francesc Bodí

La prestigiosa revista de literatura Serra d’Or acaba de publicar al número 750 del mes de juny un extens article de Toni Cucarella en què es fa ressò de la darrera novel·la de Francesc Bodí,L’única veritat, amb la qual arriba al cim d’una trajectòria literària plena d’èxits. És, de fet, l’únic escriptor valencià guardonat fins a tres vegades amb el Premi de la Crítica. Un èxit centrat únicament en la construcció d’una obra immensa, sòlida, basada en un univers únic i personal, que sorprèn amb cada nova obra, perquè tresca, de manera deliberada, nous propòsits i tècniques narratives. Lluny dels cercles literaris interessats, de la xerrameca i de la faràndula que massa sovint amanyaga la cultureta del fast book , Francesc Bodí s’erigeix ara com ara com una de les veus més portentoses i duradores de la narrativa catalana actual.          

          L’article de Cucarella, “L’única veritat: sucumbir a la màgia de la ficció” desplega al llarg de quatre pàgines una anàlisi minuciosa i perspicaç sobre les virtuts de la novel·la de Bodí. Entre altres comentaris, diu:

          «L’única veritat és una obra monumental. I no ho dic per la grossària del volum, per les vora 900 pàgines compactes de caràcters, sinó per l’abast i la complexitat del projecte. Monumental i ambiciosa. Reconstrueix els orígens i la nissaga de Francesc d’Assís Martí, la nissaga Martí i Albiol. Des dels orígens fins a la desintegració. Assistim, per tant, a l’ascens i la descomposició d’una família singular. […]

          Una vegada més, l’habilitat de Francesc Bodí es demostra en la manera com ha teixit el tapís. L’autor sap menar el lector entre tota l’amalgama de fils que constitueixen la trama de la novel·la, una trama ben assentada sobre un canemàs estructural planificat fins al més petit detall. Més encara, el lector, enganxat per les el·lipsis, magistralment dosificades per l’autor, no pot deixar de llegir. I aquest desassossec plaent, que sol anomenar-se intriga, ens acompanya fins a l’última paraula de l’obra. […]

          Francesc Bodí ha estat capaç de construir aquesta monumental arquitectura literària que és L’única veritat per a fer-nos sucumbir en la màgia de la ficció. Insistiré a dir que és un dels autors amb més recursos de la literatura catalana. Que no defuig el risc. Perquè qui no s’arrisca, no eixampla les fronteres dels seus límits. El resultat del seu atreviment és aquesta novel·la que és ben bé una proesa, un envit literari excepcional.»